En aquest apartat, Una explicació convincent de, aniré enllaçant entrades i articles d’altres autors i meves ja publicades en aquest bolc que expliquin acceptablement bé alguns fenòmens físics o químics que en els llibres de text, de divulgació o en internet habitualment no estan suficientment bé analitzats, que falta alguna consideració per entendre el que passa o que directament la seva explicació sigui errònia.
Suposo que en un moment donat algú va donar una primera explicació i després, de forma totalment acrítica, altres professors o divulgadors han anant copiant l’argument malgrat que a posteriori s’hagin produït investigacions que milloraven o canviaven les explicacions inicials, o que simplement el primer raonament ja era erroni en el seu moment.
Espero no passar-me de llest ni caure en el mateix error que critico. En tot cas, en els comentaris podeu fer-m’ho saber. Igualment si coneixeu algun altre experiment o fenomen que habitualment no tingui una explicació adequada us agrairia que m’ho féssiu arribar per tal d’incorporar-lo al llistat.
L’efecte Coandă: la piloteta que balla
Per explicar com es manté l’ou com balla no hi ha prou amb el teorema de Bernouilli o la Segona llei de Newton, ja que aquí juga un paper molt important l’efecte Coanda.
Com es manté dreta una bicicleta
Només amb la conservació del moment angular de les rodes de la bicicleta la caiguda seria segura.
Perquè volen els avions. L’efecte Coanda/Venturi versus les lleis de Newton
La sustentació per l’efecte Venturi no dona ni per un avió de paper. Això és el que explica amb experiments Albert Bramon a la revista Recursos de Física. Si voleu més teoria, aquesta entrada de Antonio E. Cantó a La pizarra de Yuli us la proporcionarà: Así vuela un avión
El so en una campana de buitQue el so no es pugui desplaçar en el buit no és la raó per la qual no se sent un timbre dins una campana de buit.
Els colors de l’Arc de Sant Martí
Sis és un bon número per a indicar quants colors té l’Arc de Sant Martí, encara que cadascú pot decidir.
Com ens veiem als miralls plans
Els mirall plans no inverteixen la dreta i l’esquerra, encara que ens pot semblar que ens veiem al revés
Els experiments de Lavoisier a l’escola
En aquesta entrada es repassen els raonaments involucrats en dues experiències mal atribuïdes a Lavoisier: la de l’aigua que puja en un pot quan s’apaga una vela i la de la conservació de la massa en la reacció química del bicarbonat amb el vinagre.
Quant pesa l’aire dins un globus?
La major part del pes de l’aire tancat dins un globus es veu compensat per l’empenyiment del mar d’aire atmosfèric que l’envolta.
El sentit de gir de l’aigua quan es buida una banyera
O com es manifesta l’efecte Coriolis si el buidatge del recipient es realitza amb el disseny adequat i en condicions molt controlades.
El valor de l’índex de refracció
L’índex de refracció no només depèn del material que travessa la llum, també de la freqüència de la llum i de les condicions ambientals, com la temperatura.
Poques coses més rodones que l’òrbita de la Terra
Malgrat que la trajectòria de l’òrbita de la Terra al voltant del Sol és una el·lipse, la seva excentricitat és tant petita que l’hem de dibuixar com una circunferència.
La persistència retiniana persisteix com a explicació simple… i falsa
L’explicació respecte a perquè veiem moviment en les joguines de precinema (fenaquistoscopi, zootrop, etc) o en el propi cinema és diferent i molt més complexa que la suposada persistència retiniana.
Les boles no sempre xoquen igual
En l’estudi energètic dels moviments de les boles que roden i els seus xocs s’ha de considerar l’energia cinètica de rotació ja que suposa quasi bé un 30 % de l’energia cinètica total.
Experimentació lliure 