Preparant una entrada monogràfica amb activitats i experiències sobre la percepció visual he arribat a la percepció del moviment i el mite de la persistència retiniana, i m’ha semblat interessant fer un post sobre aquest malentès per incloure’l en el llistat que anomeno al bloc Una explicació convincent de.

Resulta que en qualsevol explicació divulgativa respecte a perquè veiem moviment en les joguines de precinema (fenaquistoscopi, zootrop, etc) o en el propi cinema apareix la retenció de les imatges en la retina com a fonamental, com podeu comprovar si accediu als enllaços, o aquesta entrada que vaig fer jo mateix sobre estroboscopis i fenaquistoscopis.

Per tal d’explicar perquè quan veiem una pel·lícula al cine ens sembla que els objectes i les persones es mouen igual que quan veiem la vida real, tradicionalment s’ha utilitzat el concepte de persistència retiniana, que indica que quan un fotograma desapareix les cèl·lules de la retina continuen sensibilitzades durant uns mil·lisegons i l’ull continua transmeten senyals al cervell durant alguns instants, omplint l’interval entre un fotograma i un altre, que d’aquesta manera es poden superposar.

Això podria explicar en tot cas la superposició dels colors en el disc de Newton i altres discos, o la superposició d’imatges que es produeix en el taumàtrop, però de cap manera el moviment aparent del cavall del fenaquistoscopi o de la peli de l’oest. Si aquest fora el mecanisme de la percepció de moviment, el que obtindríem és una superposició dels fotogrames i una imatge com a mínim borrosa i sense moviment.

El mecanisme pel qual el cervell és capaç d’adonar-se del moviment a partir de la informació que li arriba de l’ull és força complicada d’explicar i encara els investigadors “estan en ello”. Sembla que el cervell utilitza canvis de posició d’objectes que identifica com iguals però no imatges com una càmera fotogràfica, que ha de mirar directament l’objecte per reconèixer el que és, que això li serveix també per veure moviment en la vida real, que té en compte el moviment dels ulls, etc. Us podeu entretenir amb La visión del movimiento (I) i (II) (2004) dels professors M.D. de Fez y P. Capilla de la universitat d’Alacant

---