Ara que tinc una mica més de temps estic fent neteja entre la muntanya de papers que he acumulat en uns quants anys de docència, i en la base de la muntanya he trobat uns protocols de pràctiques de laboratori per a la Física i Química de 2n de BUP.
El Batxillerat Unificat i Polivalent (BUP) va ser un fill de la reforma de 1970 de Villar Palasí (Ley 14/1970, de 4 de agosto, General de Educación y Financiamiento de la Reforma Educativa). El segon curs de BUP corresponia per edat al actual 4t d’ESO i era l’últim curs en el que tot l’alumnat de batxillerat estava obligat a cursar l’assignatura de Física i Química.
El primer curs que vaig donar classe reglada de Física i Química va ser a alumnes de 2n de BUP en el collegi Claver dels jesuïtes de Raïmat en el curs 1977-78, és a dir a la segona promoció del BUP. Vaig tenir sort per molts motius: els alumnes eren excel·lents, el currículum del moment era absolutament flexible, el llibre de text ja estava escollit i era el de Lasheras, el millor del moment i feia poc s’havia jubilat el Pare Mur amb 70 anys i l’havien enviat a Lleida.

Els alumnes eren els alumnes, tots nois, ja que en aquells moments l’educació, als jesuïtes i a la majoria dels centres confessionals, encara era unisex. Estaven al 1977, dos anys després de la mort de Franco i, malgrat que la llei del 70 era molt progressista pel seu temps (es va promulgar en plena dictadura) i proposava la coeducació, encara no havia passat prou temps per canviar hàbits molt arrelats.
I eren estudiants excel·lents encara que les meitats no tinguessin cap predilecció especial per la ciència, el que venia afavorit perquè l’alumnat del BUP estava seleccionat per a que en acabar-lo continuessin estudis universitaris, i també perquè al collegi Claver anaven majoritàriament les classes benestants de la ciutat de Lleida. En aquells anys era possible portar una classe de 40 alumnes alhora al laboratori i que tots treballessin i es portessin bé.
El currículum que es va dictar a l’empara de la Llei Palasí era absolutament flexible. Malgrat el que es pugui pensar ara que tenim uns currículums enciclopèdics, meticulosos, dictats a la moda pedagògica del moment i que no deixen lloc a la iniciativa del professorat, el currículum de les matèries del BUP (Orden de 22/3/1975 que desarrolla el Plan de Estudios del Bachiller) i en particular de la Física i Química de 2n (pàg. 8066-8067) era minimalista i deixava el seu desenvolupament al departament didàctic corresponent (i a les editorials, com ara, això no ha canviat), de manera que teníem una gran llibertat per treballar, a més de que es disposava de 5 hores a la setmana per a l’assignatura de Física i Química. El problema que tenia jo, nou de trinca en la professió, era que no sabia que fer amb aquella llibertat.
Afortunadament, el llibre de text que tenien els alumnes crec que era el millor llibre per l’assignatura en aquells moments. També ho van creure els membres del Seminario de Físca y Química del INBAD (entre ells el nostre Carles Parejo) que el van adoptar com a referència per al llibre de l’alumnat que realitzava el batxillerat a distància (Carro, M.J., Hernández, J.L. i Parejo, C., 1977, Física i Química. Documento 31. BUP 2º Curso, INBAD. Madrid). El llibre, Positrón, l’havia escrit Alejandro López Lasheras (L. Lasheras, A i Carretero, M. P., 1976, Física y Química Positrón. BUP. 2º Curso, Vicens-Vives. Barcelona) i estava editat per Vicens-Vives en dues tintes (negre i blau, no en colors).
Estava ben escrit, ben maquetat i amb molts dibuixos i fotografies, i, a més, feia gran quantitat de propostes experimentals. Més endavant van venir els llibres en català i a tot color, però mentrestant no va ser superat.
Per acabar de millorar la situació allí estava el Pare Mur, recent jubilat i decidit a ajudar-me. Antoni Mur SJ havia estat un gran professor de Física i Química durant molts anys als col·legis de jesuïtes a Barcelona i tenia un bagatge i un saber fer molt gran, i també una paciència enorme amb mi i els meus alumnes. Va ser ell qui va muntar el laboratori al Claver de Lleida, el que va escriure els protocols i el que preparava el material del treballs pràctics que van realitzar els alumnes de 2n de BUP aquell curs. El que van aprendre ……. i el que vaig aprendre!!
Conservo una còpia (ciclostilada, es deia) dels protocols de les pràctiques del pare Mur que vam utilitzar aquell curs 1977-78, que he escanejat en facsímil tal i com eren sense afegir res i que amb aquest entrada del bloc fico a l’abast de tothom. Els protocols estan dividits en quatre blocs segons la temàtica que tracten i com comprovareu són absolutament actuals.
Serie 1: Aparells de mesura i mesura de diferents magnituds. Són un conjunt de 8 pràctiques pensades per realitzar-se en 6 sessions de classe (recordeu que teníem 5 hores a la setmana). Les sis primeres pràctiques (Nònius, calibrador, balança, pàlmer, esferòmetre i cronòmetre) consisteixen en aprendre a utilitzar els aparells de mesura dels que es disposava en un laboratori escolar en aquell moment. No és que en el 77 no hi hagués balances electròniques o pHmetres, que si que havia, però a un preu astronòmic només a l’abast dels laboratoris universitaris, però cap ni un dels sensors ara tant habituals als nostres centres (recordeu que el primer ordinador 8086 amb disquets tous i sense disc dur es va vendre a Espanya al 1984).
Per acabar la sèrie 1 es proposaven dos treballs pràctics per practicar les mesures de forces per estudiar forces en equilibris estàtics, i les mesures de massa i longitud per a l’obtenció de la Llei de Hooke, que estava proposada en el llibre de Lasheras com a exemple d’utilització del “Mètode científic” (en cara que ara no ens sembli massa científic com es plantejava, per cert).
Serie 2: Sòlids, líquids, gasos i termologia. Les pràctiques d’aquest segon bloc anaven de l’estudi de l’equilibri en la palanca i la mesura de l’acceleració de caiguda pel pla inclinat en relació a la Mecànica.
Com disposàvem d’una bomba de buit rotativa i una campana gran de buit, les vam utilitzar per a veure la caiguda lliure en el tub de Newton, per a mesurar el pes de l’aire contingut en una ampolla o per a visualitzar altres experiències en la campana de buit. També per treure l’aire dels hemisferis de Magdeburg. No falta l’experiment de Torricelli, l’estudi dels baròmetres i de la pressions en líquids i, per acabar espectacularment, la implosió d’una llauna.
En l’apartat de termologia es van fer experiències sobre la dilatació de sòlids, líquids i gasos i la transmissió de la calor per diverses vies.
Prácticas físicas: pràctiques d’electricitat i ones. La tercera sèrie de treballs pràctics és per mi la més original, sobre tot els treballs de les ones. En electricitat proposava comparar resistències elèctriques de diferents maneres, mesurar el rendiment mecànic d’un motor i mesurar la fem i la resistència interna d’una pila.
No recordo perquè al mig d’aquest bloc d’experiments vam ficar la comprovació del principi d’Arquímedes. En tot cas després venien els experiments de les ones: Observació d’ones i mesura de la seva velocitat de propagació i càlcul de la velocitat de propagació d’ones en cordes a partir de la formació dones estacionàries. En aquest últim treball el disseny experimental és magnífic amb la utilització de motors de diferents velocitats de gir per a produir la formació d’ones de diferent freqüència.
Prácticas química: algunes pràctiques de química. Només la quarta sèrie de pràctiques que vam realitzar aquell curs va ser de química, en concret: La utilització del punt de fusió per a l’anàlisi de compostos orgànics, l’estudi de les reaccions del sodi i el potassi amb aigua (amb les corresponents explosions), l’electròlisi del coure, la conductivitat dels ions i l’acidesa i basicitat de les dissolucions aquoses.
En acabar el curs, aquell estiu vaig aprovar oposicions i al curs següent ja no vaig gaudir de la saviesa d’Antoni Mur, però ell va continuar ajudant de valent el professorat del centre. Una vegada que va morir, i en el seu honor, els jesuïtes de Lleida van promoure a l’any 2000 uns premis per treballs de recerca al batxillerat que encara es mantenen. L’entrega dels XVI Premis d’investigació i recerca Pare Antoni Mur va tenir lloc al collegi Claver de Lleida el passat 20 de maig.
No me cabe en la cabeza…40 alumnos en el laboratorio, trabajando y portandose bien.
Em costa de creure-ho!!
En aquellos años se podujo una avalancha de alumnos a los centros de secundaria. Hubo cursos en los que se ponian 40 estudiantes, que era la ràtio por grupo, más el 10% , lo que hacian 44. Yo iba solo, con los 44 alumnos al laboratorio y no tenía ningún problema, más allá de que me volvía loco atendiendo los requerimientos de tanta gente. Eso sí, se había de preparar muy bien el trabajo con anterioridad en la clase ordinaria i se ha de recordar que las dimensiones de los laboratorios de los institutos antiguos eran más grandes que las de los construídosdespués de los 80.
Es que los tiempos cambian que es una barbaridad …