Ja tenia una edat quan van aparèixer els jocs d’ordinador, així que vaig aprendre a jugar amb ells amb els meus fills, el que ha fet que mai hagi estat molt habilidós amb els comandaments. Pot ser per això, o per la meva deformació professional, els jocs que més me van agradar des d’un principi són els de simulació, el SimCity Classic (1989), per exemple, o el SimEarth (1990), o les aventures gràfiques com les d’Indiana Jones (1992). En Wikipedia hi ha 12 categories en aquests tipus de videojocs

SimCity és un joc de simulació en el que el jugador pren el paper d’alcalde d’una ciutat (entra en la categoria de “joc de simulació de Deu”), de manera que ha de anar prenent decisions per tal que els ciutadans i la seva ciutat prosperin, és a dir, que la ciutat es faci cada vegada més gran i amb nivells més alts de satisfacció dels habitants. 

Es van editar simuladors de diferent temàtica, com el anomenat SimEarth, en el que el jugador feia directament de Deu, però no van tenir gaire èxit. Només SimCity va ser objecte de múltiples versions, que duren fins l’actualitat i d’una exitosa Spin-off que s’anomena Los Sims, que és un joc de gestió de famílies amb èmfasi en les interaccions socials.

Què tenen a veure els simuladors amb la ciència?.

 Per a construir una ciutat sostenible, en SimCity s’ha de pensar en la producció d’electricitat i en la xarxa de distribució elèctrica, en la fabricació de productes i serveis, en el tràfic i en la contaminació ambiental que tots aquests processos generen, etc.. Són aspectes que innegablement tenen relació amb la ciència.

 I els altres simuladors?. Crec que la gama dels simuladors amb contingut científic o relacionat amb la ciència que podem utilitzar nosaltres i els nostres alumnes és prou variada i interessant com per dedicar-les una mica de temps i veure quin partit els hi podem treure. No només ho penso jo, recentment la web de Recerca en acció ha penjat una pàgina amb una selecció de (19) Jocs de ciència de la que una bona part són jocs de simulació.

 De fet, què són els aplets de física de química o de les diverses ciències, no són simuladors de la realitat?, i ….. no són una mica jocs? 😉

Algunes propostes

 Dirigeix una ciutat. Lincity-NG 2.0 (Castellà)

 El SinCity clàssic no està accessible, però hi ha un clon anomenat Lincity (Lincity –NG 2.0) que, com el seu nom indica es va crear per poder jugar en Linux, però que ara també està disponible per windows. És unjoc de simulaciómultiplataformai gratuït, i on, com ja he comentat pel joc original, el jugador ha de controlar i gestionar tots els aspectes socio-econòmics d’unaciutat. Una característica única en Lincity és l’opció entre dues formes de guanyar, assolir eldesenvolupament sostenible, o evacuar a tota lapoblacióen unanau espacial.

CityOne (IBM) (anglès)

IBM proposa CityOne, un videojoc en línia orientat a l’educació, en el qual haurem de gestionar, com en el cas anterior, una ciutat. El joc dóna l’oportunitat al jugador de enfrontar-se als problemes típics de les grans ciutats, tals com la superpoblació, la gestió poc eficient de l’energia, l’economia estancada en petites empreses i sobretot, un disseny més intel·ligent de la ciutat, que faci que la població creixi i prosperi en el futur.

SimCity de les energies. Electrocity (anglès)

Electrocity és un altre joc d’ordinador en línia que permet als jugadors utilitzar les seves pròpies ciutats virtuals. Específicament ensenya als jugadors el maneig de l’energia, la sostenibilitat i el medi ambient a Nova Zelanda (però com si diguéssim Catalunya). Està desenvolupat per l’empresa Genesis Energy, que és la principal productora d’electricitat a Nova Zelanda, i pensat específicament per a que sigui jugat per alumnat de secundària. A la web hi ha té propostes didàctiques pel professorat

L’energia a casa: segueix-li la pista! (català)

 

L’energia a casa és un joc interactiu en línia (en flash) de l’Institut català de l’energia per aprendre a fer un bon ús de l’energia a casa. Està adreçat a nois i noies d’entre 9 i 16 anys i té per objectiu ser una eina d’aprenentatge, conscienciació i difusió del coneixement del bon ús de l’energia.

No és un joc com els anteriors, sinó que està estructurat en diferents pantalles que corresponen a les diferents estances d’una casa, on es troben un seguit d’elements que representen situacions incorrectes relatives a l’estalvi i bon ús de l’energia a casa. A mida que es van resolent les diferents situacions, en un temps limitat, es van sumant punts i es donen un seguit de consells per poder estalviar energia a casa. Un cop resoltes totes les situacions o quan s’hagi esgotat el temps, cal contestar un test de deu preguntes que sumaran punts en cas de contestar-les correctament.

Controla un reactor nuclear (anglès)

 És un joc en línia de pagament (~10$) però que té una versió demo suficient per iniciar-se. Es tracta de realitzar el control d’una petita planta d’energia nuclear comercial. L’objectiu és produir tanta electricitat com es pugui sense provocar avaries o el col·lapse de la central . Per això s’ha de trobar un equilibri entre la màxima producció d’energia i l’operació segura de la central, mantenint la central a la major potència de producció possible. Són moltes les coses que poden funcionar malament si no se és acurat.

 El joc ve amb instruccions i amb un diagrama animat de la planta nuclear. Existeixen nombrosos indicadors i llums d’advertència. Es poden ajustar les barres de control per controlar la calor produïda en el reactor, el cabal de refrigerant en el circuit primari, per portar la calor a l’intercanviador de calor, la quantitat de vapor del circuit secundari per portar-lo a la turbina i el flux cap la torre de refredament. També hi ha un subministrament de líquid de refrigeració d’emergència si es necessita “

Mi central. Central elèctrica (Castellà)

 És un simulador d’alt nivell i pensat per a forofos de l’electricitat. Es tracta de controlar la pròpia central energètica de carbó per a que funcioni i no deixar als usuaris a dues veles.

 Hi ha multitud de controls per dissenyar una estratègia per tal de consumir els menors recursos possibles. Part del desafiament és anticipar-se a les possibles avaries. S’ha d’aguantar odioses alarmes i sempre s’està amb l’espasa de Dàmocles a sobre ja que una mala maniobra o una avaria i tot s’enfonsarà.

Té un manual molt detallat i s’ha d’estudiar molt.

 

Controla. Simulador de control de la xarxa elèctrica (castellà)

CONTROLA, simulador de control elèctric és un joc interactiu en línia que proposa adoptar el paper d’operadors del Centre de Control Elèctric (CECOEL) als alumnes d’Educació Secundària Obligatòria (ESO).

En to humorístic i divertit, la missió dels jugadors consisteix a mantenir el subministrament elèctric davant incidències diverses: canvis bruscos de temperatura, increment o disminució important de l’activitat industrial, demanda en diversos moments del dia o estacions de l’any, sol·licitud de subministrament per part de països veïns …

Mitjançant un sistema de regulació instantània, els jugadors han de controlar la quantitat d’energia elèctrica subministrada per diverses centrals de producció (tèrmiques, nuclears, eòliques i hidroelèctriques) per donar resposta al consum dels nuclis urbans i industrials.

Websismo. Simulador de terratrèmols (castellà)

 És un joc en línia divulgatiu sobre terratrèmols, els seus efectes i la mitigació d’aquests. És un recurs didàctic creat per l’Institut de Ciències de la Terra “Jaume Almera” (ICTJA) i GEOMEDIA.

 

Stop disasters. Intenta minimitzar desastres varis (Castellà)

 Aturem els desastres és un joc en línia de simulació de desastres de l’EIRD (International Strategy for Disaster Reduction) de les Nacions Unides.

El principal grup destinatari són els nens de 9 a 16 anys d’edat, però qualsevol pot jugar el joc i gaudir-ne, i tots poden aprendre més sobre la prevenció de desastres. Cada partida es juga en un període de 10 a 20 minuts, en funció del tipus de desastre que es vulgui prevenir i del nivell de competència del jugador. Hi ha cinc desastres possibles i amb cada un d’ells es pot jugar al nivell de dificultat fàcil, intermedi o difícil.

 

 

Tsunami Mapper. Com afecten els Tsunamis (anglès)

 Tsunami Mapper és una aplicació en línia de Google Maps que utilitza el servei d’elevació per mostrar les zones que es puguin veure afectades per un tsunami.

Per simular un tsunami heu d’escriure la ubicació de la ciutat que vulgueu, indicar, la direcció en la que viatjarà el tsunami, la intensitat del tsunami segons l’escala Papadopoulos – Imamura, l’alçada de l’ona i finalment el punt de partida del tsunamis. Després es simularà el tsunami en el mapa. Una vegada que es dibuixa el mapa, es pot apropar i allunyar per veure si un carrer o una casa donada és sota l’aigua o no .

 

 

El futuro de Villa Girondo. Implicacions de la construcció d’una pressa (castellà)

Aquest videojoc ha estat elaborat amb el suport de diversos organismes internacionals, com és l’Agencia Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament i proposa avançar sobre problemàtiques vinculades amb la Dècada de l’Educació per al Desenvolupament Sostenible que tenen presència en els dissenys curriculars dels països llatinoamericans. El futur de Villa Girondo aborda, a partir d’un cas imaginari, les tensions entre el progrés i la sostenibilitat ambiental que avui es tracten en nombrosos tòpics. Aquest videojoc els aborda en relació amb la construcció de preses i les relocalitzacions compulsives de població que es produeixen com a conseqüència del desenvolupament d’aquestes enormes obres d’infraestructura.

Aquesta joc s’ha d’instal·lar a l’ordinador però incorpora la modalitat de joc en xarxa, amb l’objectiu d’explorar aquesta modalitat en un context d’aula.

Dominar l’Univers

 No parlaré d’Stelarium, Cartes du ciel, Virtual Moon Atlas o Celestia que són coneguts per tothom, sinó de dos simuladors que corren en el navegador i que no necessiten descarregar-se ni instal·lar res a l’ordinador.

El primer és Interactive 3D model of Solar System Planets and Night Sky (castellà), que és un simulador del sistema solar en format web que permet interaccionar amb els diferents astres, permetent visions del sistema solar en perspectiva des de diferents angles, apropar-se als diferent planetes, mesurar distàncies etc. És molt fàcil d’usar i molt intuïtiu, ideal per l’alumnat de l’ESO i el públic en general.

El segon, Length of planet Earth’s days and nights (anglès), és molt més senzillet i com el seu nom indica serveix per visualitzar i calcular la longitud dels dies i les nits de la Terra en funció dels mesos i dies de l’any. És una animació (hi ha més) feta en flash en el departament de Física del Santa Barbara City College

 

–