Aquest trimestre, en estudiar les propietats dels plàstics, hem realitzat amb l’alumnat de 4t curs de l’ESO una treball pràctic que vam titular “Estudi del material dels boquers i de les perles d’hidrogel” en el que analitzaven un objecte d’alta tecnologia, com és un bolquer. Estudiaren la seva estructura i composició i ens van detenir en la quantificació del poder d’absorció d’aigua que te un dels plàstics que el composen, el poliacrilat de sodi.
El treball es va completar contrastant les propietats d’absorció de el poliacrilat de sodi amb les de la poliacrilamida, component de les perles d’aigua o d’hidrogel.
Probablement coneixeu la pràctica, però no m’estic de fer-li publicitat perquè és espectacular. La quantitat d’aigua que poden arribar a retenir aquests plàstics és enorme, sobre tot alguns copolímers d’acrilamida i acrilat de sodi que poden absorbir (per osmosis) aigua destil·lada fins a 400 vegades el seu pes inicial, encara que en la nostra experiència vam arribar a 180 vegades amb el poliacrilat de sodi dels panyals i a 80 vegades amb la poliacrilamida de les perles d’hidrogel, malgrat que he vist en algun lloc fins a 1000 vegades, però sense cap referència a cap estudi.
No es van començar a sintetitzar fins la dècada dels 60, però des dels 80 ja s’usen en bolquers i, més recentment en jardineria. De fet vaig viure el canvi de tecnologia dels panyals: vaig criar el meu fill gran amb gases de cotó que s’havien de rentar després de cada deposició i amb boquers moderns amb poliacrilat al segon fill, i només es porten 4 anys.
Per aconseguir poliacrilat de sodi el més fàcil és demanar un bolquer a algun company o companya que estigui criant. Bàsicament hi ha de dos tipus, els cars i els barats. En els barats el polímer hidròfil està barrejat amb la cel·lulosa en la mateixa capa. En els cars, el poliacrilat està confinat entre dues capes del panyal separat del cotó i probablement també hi haurà diferència en el tipus de poliacrilat (longitud de la cadena, per exemple), encara que aparentment són semblants i s’expandeixen tot el que vulguis en afegir-les aigua. Mireu aquest vídeo de Sergio Paredes (i també les seves entrades al respecte al seu bloc)
–
També es pot comprar el polímer en un distribuïdor de productes químics local o per internet, on es coneix millor per neu instantània, ja que això sembla el poliacrilat quan esta inflat, però és més car que els bolquers (si te’ls regalen) i no te la gràcia de descobrir-lo.
La poliacrilamida es pot comprar en qualsevol floristeria o “xino” del barri i també per internet a bon preu, demanat per les perles d’aigua. De vegades es confon amb l’altre polímer, de fet, la fotografia de wikipèdia que il·lustra el poliacrilat és de les boletes de poliacrilamida.
Una vegada inflades les boletes, com que estan plenes d’aigua, el seu índex de refracció és el mateix que el de l’aigua i per aquesta raó, si compreu perles sense color, “desapareixen” a l’introduir-les en ella (no es veuen fins i tot estant molt a prop).
–
A més són pilotetes que boten i, com són transparents actuen com a lents esfèriques precioses.
Experimentació lliure 