Des de que als anys 80 me vaig comprar un ordinador, que me va costar més que el cotxe que tenia, sempre m’he ajudat de la intel·ligència artificial (IA) en la meva feina i en el meu esbarjo: escriure, traduir, buscar en internet, jugar, …
Quan respecta a aquest bloc, pràcticament tot el que he explicat han estat idees d’altres, sent de la meva pròpia collita només l’interès que jo tenia en aquests idees i el goix d’aprendre coses noves. No se si m’he recolzat en les esquenes de gegants o més bé en les de milers de professors que han tingut a bé explicar el que ells sabien en llibres i en internet, als que estic molt i molt agraït.
Des de fa un temps ha aparegut un nou tipus d’IA, la intel·ligència artificial generativa, que està modificant abastament la forma en la que es consulta internet, en la que s’elaboren els seus continguts o la que s’escriuen el llibres. No han passat més que quatre anys des de que vaig manifestar el meu escepticisme del que era capaç de fer la nova IA (a l’entrada Les coses són més fosques quan estan mullades) i ara estic sorprès de tot el que pot arriba a fer.
Jo mateix, quan consulto en internet amb google, la major part de les vegades me conformo amb la primera resposta que me dona la IA (el que s’anomena cerques de zero clics) i no vaig a consultar aquella pàgina web font, i això mateix és el que fa gaire bé tothom, el que te una conseqüència immediata: la baixada de tràfic en les webs que ofereixen la informació (Los expertos coinciden: “La búsqueda en Google va a cambiar para siempre”, Te bajó el tráfico y no tocaste nada: qué cambió en Google).
Per exemple, un botó: El meu bloc. Aquest bloc està dirigit al professorat de ciències de secundaria, però també al seu alumnat i els clics que rep son de tots dos col·lectius, però representats de manera molt diferent. Mentre que la major part de les entrades son pel professorat, les seves visites estan en una quantitat molt inferior a les de l’alumnat, que consulta només un dotzena de pàgines o entrades del centenars que he publicat, bàsicament aquelles que estan relacionades amb els seus estudis de Física i/o de Química del Batxillerat.
Durant anys les visites úniques i les pàgines visitades s’han mantingut constants d’any en any, però des de fa dos cursos (sense canviar el suposat interès del bloc) estan caient clarament. Ara, el que si han canviat son les circumstàncies, ja que a l’octubre de 2025 es va activar de forma massiva el botó del Modo IA a la Búsqueda de Google. En el següent gràfic podeu veure com durant els anys 2024 i fins l’estiu del 2025 es manté el tràfic igual respecte a l’any anterior i com a partir d’octubre del 2025 disminueix dràsticament respecte a tres anys abans.
En un bloc com el meu no te més transcendència que la del orgull propi ferit, però pels que es guanyaven la vida amb les seves informacions pot ser dramàtic, de manera que es preveu que el mateix Google matarà les seves gallines d’or, ja que cada vegada tindrà menys llocs d’on xuclar i la informació que oferirà la seva IA serà cada vegada de pitjor qualitat.
Una altra qüestió a considerar, si continuo utilitzant la IA (la nova IA) per ajudar-me en al feina de publicar al bloc, és si no he de dir res, com feia abans, o ara he d’anar contínuament explicant si he usat la recerca amb IA, si l’he fet escriure o traduir, o fer un dibuix, etc. El passat divendres, al diari El País, hi ha un article signat per Alicia García Herrero i Soumitra Dutta, que titulem Europa y la IA: más Ilustración y menos Inquisición, que representa bastant acuradament el que jo mateix penso, i avui mateix, a la secció Las edades de Millás de la Cadena Ser, Juan José Millás ha fet també uns comentaris (a partir del minut 21) molt interessants al respecte de l’autoria de les obres literàries.
La resposta no és, però, fàcil ja que ara mateix hi ha molta polèmica al respecte i moltes dubtes respecte a la autoria del material i les recerques aconseguides gràcies a la IA. Us deixo a sota una altra interessant intervenció de Josep Ignasi Latorre que va ser professor de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona i que actualment està treballant al Centre for Quantum Technologies de Singapur. En els primers minuts de la seva xerrada aborda aquesta qüestió, però encara no en té per ell mateix totes les respostes.
Per resumir el que crec: S’ha d’utilitzant la nova IA i ens hem d’aprofitar d’ella sense complexos, però amb seny (pot ser amb molt de seny).
