Fa un mes es van celebrar a ETOPIA – Centro de Arte y Tecnologia de Zaragoza la XVI Reunión de Divulgadores de Ciencia, aprendiendo y divulgando de forma desinteresada (DDD) en la que vaig participar amb una intervenció en la que preguntava als assistents com se’n adonen que la roba està mullada?
Podria semblar que com que l’aigua és transparent no fes cap efecte. Per exemple, una superfície de plàstic no s’enfosqueix quan està mullada, però en el cas de la roba marró de la fotografia, en les mateixes condicions d’il·luminació, el lúxmetre del mòbil indica un albedo de 123 lux en la zona seca i de 85 lux en la mullada amb aigua, així que no és només una percepció visual.
Malgrat que la roba es ve mullant des de fa uns quants anys, no va ser fins 1925 que Anders Angstrom, en un article que estudiava l’albedo de la superfície de la Terra (The Albedo of Various Surfaces of Ground), va dona una primera explicació al fenomen. Deia que els materials absorbents rugosos (parlava de roques, terres i sorres, no de la roba) són més foscos quan estan humits perquè la seva reflexió difusa de la llum que els hi arriba fa possible una reflexió interna total a la pel·lícula d’aigua que els cobreix, augmentant la probabilitat d’absorció de llum per la superfície.
La roba humida (i altres materials mullats) té una fina capa d’aigua retinguda a la seva superfície per la rugositat del material, la qual cosa fa que molts dels raigs de llum reflectits de forma difusa en la roba pateixin una reflexió interna total a la superfície de l’aigua i no tornin a sortir a l’aire.
Més recentment, al 1988, els físics John Lekner i Michael Dorf de la Universitat Victoria de Wellington de Nova Zelanda, van ampliar la idea d’Anstrong. En el seu article Why some things are darker when wet, mostren que l’efecte d’enfosquiment és el resultat del fet que el teixit és tant rugós com absorbent i calculen amb més precisió la probabilitat de reflexió interna total i estudien com l’índex de refracció de l’aigua afecta l’absorció.
Com a curiositat afegeixo la resposta que he obtingut (21/12/2022) a aquesta mateixa pregunta, de perquè les coses són més fosques quan estan mullades, del sistema d’intel·ligència artificial ChatGPT que aquests dies està tant de moda. Jutgeu vosaltres mateixos tant l’ortografia i la sintaxis (la pregunta i la resposta han estat en català), com el contingut científic de l’invent.
Les coses solen semblar més fosques quan estan mullades perquè l’aigua actua com a una lupa, concentrant la llum que reben i refrant-la en una direcció específica. Això fa que la llum es dispersi menys i, per tant, la superfície es vegi menys il·luminada.
A més, l’aigua també té la propietat de absorbir la llum en lloc de reflectir-la com ho fan altres materials. Això fa que la llum que incideix en una superfície humida es dissolte més ràpidament i es converteixi en calor, en lloc de reflectir-se i il·luminar la superfície.
Per exemple, si tenim una taula de fusta seca i la mullam, la taula es veurà més fosca perquè l’aigua absorbirà part de la llum que incideix en ella. Si, en canvi, la taula estigués seca, la llum es reflectiria en ella i la taula es veuria més il·luminada.
En resum, les coses solen semblar més fosques quan estan mullades perquè l’aigua concentra la llum i la absorbex, en lloc de reflectir-la i il·luminar la superfície.
Bones festes!!
Experimentació lliure 