Continuant amb la celebració de l’Any Internacional de la Llum, hem posat a l’institut Maria Rúbies de Lleida una nova instal•lació relacionada amb la llum, més aviat en aquest cas amb la percepció que el nostre cervell elabora amb la informació que li arriba dels ulls. Es diu Habitació d’Ames en honor al seu inventor, l’oftalmòleg nord-americà Adelbert Ames, Jr., que ho va fer en 1946.

Una habitació d’Ames és una habitació distorsionada ens crea una il•lusió òptica ja que al mirar el nostre cervell està acostumat a veure les habitacions amb forma de prisma recte. Si un mira dins la capsa (l’habitació), a través del sostre que està obert, hi ha dos figuretes (dos Clicks de Famobil o de Playmobil) que tenen la mateixa alçària, però que quan els mires a través de l’espiell de la porta de l’habitació semblen una molt més gran que l’altra.

Està construïda de tal manera que vista per l’espiell aparenta ser una habitació ordinària de forma cúbica, amb una paret posterior i dues laterals paral•leles entre si i perpendiculars amb el pla horitzontal del sòl i el sostre. No obstant, això és un truc de perspectiva visual ja que en realitat l‘habitació és trapezoïdal: les parets estan inclinades, igual que el sòl i el sostre, i el cantó esquerre està més a prop per l’observador frontal que el cantó dret (o a l’inrevés).

Si l’habitació es construeix amb dimensions comparables a una habitació normal, com ho han fet a molts museus de la ciència, com el Puzzling World o l’Exploratorium, una persona de peu en una cantonada aparenta ser un gegant, mentre que una persona de peu a l’altra cantonada sembla ser un nan. La il•lusió és bastant convincent, ja que una persona caminant cap endavant i cap enrere des de la cantonada esquerra a la dreta sembla que augmenta o disminueix.

La il•lusió pot ser creada també sense usar parets ni sostre. N’hi ha prou amb col•locar un aparent horitzó (que en realitat no és horitzontal) contra un teló de fons, i l’ull es basa en l’aparent relativa altura per sobre d’un objecte que estigui a l’horitzó (per exemple les finestres) per decidir l’alçada de les figures.