No fa gaire, Claudi Mans es feia eco d’un cartell publicitari en contra de les radiacions per seu intrínsec perill. Ja som conscients tots dels perills de la ciència i els científics i com aquests sempre intenten confondre’ns. El mateix Claudi Mans és un dels espècimens més perillosos ja que ha dedicat i dedica bona part de la seva vida precisament a això, a fer-nos creure les bondats del coneixement aportat per la ciència i els seus mètodes de treball, sobre tot de la química. Quin fàstic!, de la química, que la posen a tot arreu!. Mireu, mireu el seu bloc.

El cartell de dalt, del que ens parlava Claudi Mans, ha estat fet i editat per Andrés Diplotti en el seu bloc. Aquest artista és també un “contumaz” defensor de la utilització del cervell per pensar. Deu ens empari!. No només actua des del seu bloc, sinó que també ha començat a col·laborar amb el suplement científic del diari El Correo amb una tira que anomena El laboratorio del doctor Teratópulos.

En veure el cartell de la perillosa radiació lumínica vaig recordar una notícia (o pot ser, una llegenda urbana) que indicava que en una fira científica un estudiant americà (es concretava que era de Idaho) va ficar una tauleta a l’entrada del recinte demanant signatures per aconseguir la prohibició o, en el seu defecte el control total, d’una substància química perillosíssima, el monòxid de dihidrogen. No conservo en la memòria el resultat de la consulta, però si la idea que l’estudiant va tenir un considerable èxit i que va guanyar el primer premi de la fira.

A sota reprodueixo en forma de cartell, inspirat en el d’Andrés Diplotti, els arguments que va utilitzar el nostre estudiant.

En aquests dies en els que es celebra la Setmana de la Ciència, pot ser fora interessant animar els nostres estudiants a fer una campanya similar per tal de desemmascarar el cientisme de la nostra societat, que és capaç d’afirmar coses com que no hi ha evidències de que els mòbil produeixin càncer, a veure si així aconseguim que es prohibeixi el tràfic i el consum d’aquesta substància química d’una vegada per totes.

Per acabar aquesta entrada, afegiré un altre cartell que he agafat del bloc de la biblioteca de matemàtiques de la UB, que pot ser serveix per acabar de confondre’ns.

I un últim aforisme en el que pot ser si estarem tots d’acord:  Si és de perillós el viure !