Tradicionalment les fotografies estroboscòpiques s’obtenien fotografiant un objecte en moviment a les fosques i amb una llum estroboscòpica. Per exemple, i en el que al estudi de la Física es refereix les fotografies que apareixien abastament en el projecte del Physical Science Study Committee (PSSC), o aquesta de sota de MichaelMaggs.

Però el que us proposo és superposar imatges extretes d’un vídeo amb objectes en moviment per tal d’obtenir una imatge estroboscòpica que permeti realitzar mesures en ella i estudiar el moviment filmat.

És veritat que fa molt de temps que podem estudiar els moviments gravats en vídeo directament amb un programari adequat tant a l’ordinador com amb un telèfon mòbil, però de vegades pot ser interessant portar a classe unes fotocòpies amb imatges estroboscòpiques i mesurar sobre elles amb una regla de forma analògica les distàncies entre posicions successives en intervals regulars de temps de l’objecte en moviment. Per exemples, el moviment d’una pilota en caiguda lliure o en tir obliquo.

D’aquesta manera no cal disposar d’ordinadors a l’aula i obliga l’alumnat a realitzar càlculs i gràfiques sobre paper.

Obtenir les imatges d’un vídeo

Una vegada filmat el moviment, per separar les imatges del vídeo es pot fer de diverses maneres:

• Pujar a internet l’arxiu i convertir en línea el vídeo, per exemple d’mp4 a jpg, o altres formats de vídeo o imatge, amb serveix com Online imagen convert.
• Convertir el vídeo amb Avidemux, que és un aplicatiu lliure que també serveix per editar els vídeos. Només cal descarregar i instal·lar el programari, carregar el vídeo, seleccionar la part del vídeo de la que es vol aconseguir les imatges i després anar a Archivo, guardar como imagen.
• També es pot fer manualment carregant el vídeo en un reproductor (el que tingueu a l’ordinador), anar passant les imatges i guardar les que interessin i que es trobin a intervals regulars de temps.

Unir varies imatges en una

Aquí també hi ha diferents possibilitats:

• Una és utilitzar un aplicatiu que ho faci automàticament. Per exemple es pot utilitzar Picolay, que és un programa gratuït de millora de les fotografies i que inclou la possibilitat d’apilar les imatges d’una manera força fàcil i amb bons resultats.

En accedir a la web de Picolay és fàcil que el navegador us avisi de que és potencialment perillosa. No és pas veritat que ho sigui, però cadascú sap el que li convé al seu ordinador. En la web hi ha enllaços a manuals i tutorials varis, en concret un en castellà.

Heu d’anar a File, Add image(s) i carregar les imatges que heu aconseguit prèviament del vídeo. Després en Stack Operations, clicar en Stack with current parameters i automàticament es realitza l’aplilament. Es pot jugar amb els paràmetres per obtenir millors resultats.

• L’altra possibilitat és la d’apilar les imatges a mà capa a capa amb un programa d’edició com és el Gimp, però és molt ortopèdic per aquesta finalitat.

Foto estroboscòpica amb Tracker a partir d’un vídeo

Deixo pel final la solució més ràpida i fàcil, que ve de la mà d’un extraordinari programa al que he fet propaganda moltes vegades: el Tracker, el que no deixa de ser una ironia ja que aquest aplicatiu permet estudiar el moviment del vídeo en qüestió, puntejant les seves imatges. Robo la idea al professor Daniel Baccino que fica a la nostra disposició més possibilitats del Tracker.

S’obre el programari Tracker i es carrega el vídeo que interessi des de Arxiu, Obrir, o arrossegant el vídeo a l’aplicatiu. Es selecciona la part del vídeo que es vol tornar una fotografia estroboscòpica i se li aplica el filtre estroboscopi.

Al filtre s’accedeix a través de Vídeo, Filtres, Nou, Estroboscòpic. En seleccionar aquest filtre apareixen dues opcions per seleccionar entre rastres foscos o rastres brillants i s’ha d’escollir en funció de la brillantor relativa entre l’objecte i el fons del moviment que es vol seguir. Hi ha un paràmetre Atenuació que és millor deixar-lo a zero. Ara, no cal més que deixar córrer el vídeo i ja s’obté la imatge perseguida.

Depenent de les característiques particulars del vídeo i la situació filmada, és convenient seleccionar una mida de pas adient, per exemple cada 3 imatges (3 en vermell en la captura de pantalla de sota) per evitar tenir una superposició de les pilotes. El resultat final es pot copiar o guardar.

Posteriorment, per poder realitzar un estudi quantitatiu del moviment, s’ha d’afegir o adjuntar a la fotografia la mida que es conegui d’algun objecte visible i el temps entre les imatges superposades (com en les fotos del començament d’aquesta entrada).

Per tal de calcular el temps s’ha de mirar en Video, Propiedades, el valor d’imatges per segon (fps) i multiplicar-lo per la quantitat de passos que hem seleccionat per a fer córrer el filtre estroboscopi.

---