Recollida d’escopinyes amb molta física

Malgrat el privilegi de la meva situació professional, m’està costant tornar a iniciar l’activitat del curs, així que començaré amb una entrada al bloc lleugera, encara que, com diu l’Anicet, amb molta física. Tracta sobre l’enginyós mètode de recollida d’escopinyes que tenen el pescadors anglesos, concretament els del comtat de Norfolk, a l’estuari del riu Ouse.

Jo pensava que el marisc salvatge de closca l’agafaven els mariscadors, d’un en un, amb un rastell de mariscador, però una tarda d’aquest estiu, tirat al sofà veient els documentals de la 2, vaig quedar al·lucinat amb el mètode de pesca d’escopinyes que tenien els anglesos.

El que fan els pescadors és sortir quan la marea està alta a la zona de l’estuari del riu on tenen permís per conrear . Quan estan al lloc comencen a navegar en cercles petits al voltant d’un punt durant una mitja hora (els hi donen “un bany d’hèlix”); després paren, tiren l’àncora i esperen que baixi la marea i es retiri l’aigua.

Quan baixa l’aigua els vaixells queden varats a sobre de la sorra i els pescadors poden baixar a peu pla.

Les escopinyes les esperen amuntegades en el centre del cercle que abans ha fet el vaixell i les carreguen a palades. Així de fàcil!, i d’increïble!

Després han d’esperar a que torni a puja la marea, i s’enfilen al port.

Tot això ho poden fer perquè pesquen en un estuari on la profunditat de l’aigua és petita, perquè les marees en la zona són molt més grans que al Mediterrani 😉 , perquè es crien moltes escopinyes i perquè la física juga al seu favor.

Suposo que aquest mariscadors els hi agrada el te, i que un dia, remenant amb la cullereta una tassa, un d’ells es va adonar que els brins del te s’anaven cap el centre. Eureka!

El que passa és quan els vaixells vaveguen en cercles petits amb una profunditat de l’aigua de 3 o 4 metres el que aconsegueixen és fer girar l’aigua de sota en sentit contrari de manera que es remou el fons del mar i les escopinyes es veuen arrossegades al centre, com si foren les fulles del te, per l’efecte de la paradoxa de la fulla de te.

Paradoxa de la fulla de te

La paradoxa està en que si les fulles de te giren en el fons d’una tassa, en lloc de anar cap a les parets laterals del recipient, quan es retira la cullera i l’aigua de la tassa comença a moure’s cap el repòs, es dirigeixen cap al centre.

Quan l’aigua gira la pressió prop de les parets laterals del vas és superior a la pressió del centre. Això es pot observar per la forma de la superfície de l’aigua que és còncava des del punt de vista del bevedor. Aquesta variació de pressió és necessària per crear l’acceleració centrípeta de l’aigua líquida en rotació.

No obstant això, es produeix un moviment secundari de l’aigua de la infusió ja que l’aigua prop del fons de la tassa no es pot moure tan lliurement com al mig perquè l’aigua del fons s’enganxa (és a dir, l’aigua es mou molt més lentament a prop del fons a causa de la fricció o els efectes viscosos). Com a conseqüència de la fricció del fluid, el moment angular de l’aigua a prop del fons no és suficient per oposar-se a l’efecte de la pressió radial creada per l’aigua que gira allunyant-se de la capa límit inferior. De fet, la variació de pressió és tal que empeny cap al centre l’aigua que està a prop del fons de la tassa, juntament amb les fulles del te.

Com que la massa s’ha de conservar, l’aigua que es mou cap al centre de la tassa després gira cap amunt i cap a la superfície, i posteriorment gira cap a la paret lateral de la tassa i finalment torna a la part inferior, reomplint l’aigua que originalment hi havia al fons. Dibuix derivat de Tea_leaf_Paradox_Illustration.svg

A part d’altres aplicacions, aquest fenomen sempre s’ha utilitzat als laboratoris de química quan es vol dissoldre més ràpidament en un vas de precipitats una substància sòlida en un líquid. Es remena amb una vareta de vidre, es deixa de remenar, i amb la mateixa vareta es piquen els bocinets més grans que han quedat amuntegats en el centre del cul del vas, es torna a remenar, etc., etc.


Aquí sota en teniu el vídeo del reportatge. La recollida amb vaixell de les escopines es mostra a partir del minut 2. Aquest vídeo és un fragment d’un documental que va emetre la 2 de TVE en el mes de setembre de 2020 (ja no hi és en televisió a la carta) i que pertany a la sèrie Comida al descubierto (Food Unwrapped) on s’explicava com es fan industrialment el pesto i els núvols, a més de cóm es realitza la recollida d’escopinyes en diferents zones de la costa de Gran Bretanya.


 

Hi ha 2 comentaris

  1. ENHORABONA. És tot un exemple de física pràctica i societat. Espere que tot vaja bé i especialment la salut. Una abraçada,

    Missatge de Experimentació lliure del dia dg., 27 de set. 2020 a les 20:40:

    > Lorenzo Ramírez posted: “Malgrat el privilegi de la meva situació > professional, m’està costant tornar a iniciar l’activitat del curs, així > que començaré amb una entrada al bloc lleugera, encara que, com diu > l’Anicet, amb molta física. Tracta sobre l’enginyós mètode de recollida d” >

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.