Aquest és un bloc en el que majoritàriament parlo al voltant del treball experimental en les classes de ciències (de fet el bloc s’anomena Experimentació Lliure) intentant potenciar la utilització de l’experimentació, les petites recerques i la indagació amb l’alumnat.
Sempre, però, amb el ben entès que l’experiment no és sinó una part del procés d’aprenentatge de les ciències, i que ha d’estar integrat en la seqüència d’activitats que proposem al nois i noies. Es per això que, en aquest moments en els que teòricament tots disposem d’una mica més de temps per llegir, veure la tele o estudiar, us proposo dedicar una part d’aquest temps a reflexionar sobre com enfoquem les nostres activitats educatives, encara que us podeu esperar a que acabin les vacances de Setmana Santa 😉
He seleccionat tres documents/llibres que crec poden servir per aquest propòsit:
El primer és el document que s’ha vingut en denominar Informe Rocard. La Comissió Europea va encarregar a Michel Rocard (antic primer ministre francès) dirigir un grup d’experts que avalués les millors pràctiques innovadores que ja s’estaven duent a terme a Europa i proposés a partir d’elles les mesures que s’haurien d’adoptar per millorar l’interès dels joves pels estudis científics.
El resultat va ser el document Science Education NOW: A renewed Pedagogy for the Future of Europe (2007), que indica que bona part del minso interès del jovent per l’educació científica té a veure amb la manera en la que s’ensenya, i que aquesta forma majoritària d’ensenyament de les ciències s’havia de canviar. Les seves recomanacions han guiat les polítiques educatives de la Comissió i els estats membres en els últims anys.
Entre les recomanacions que realitza hi ha dues que ens pertoquen més directament:
- Recomanació 2
Les noves formes pedagògiques han de comportar millores en l’educació científica; s’hauria de promoure i recolzar activament la introducció a les escoles d’enfocaments basats en la investigació, la formació de professorat en aquest mètode i el desenvolupament de xarxes de professors. - Recomanació 3
Hauria de donar-se una especial atenció al creixement de la participació femenina i de la confiança en la seva pròpia capacitat en l’àmbit científic.
Rocard, M. (2007). Science Education NOW: A renewed Pedagogy for the Future of Europe, Brussels: European Commission. Document en línia: http://ec.europa.eu/research/science-society/document_library/pdf_06/report-rocard-onscience- education_en.pdf
Una traducció lliure en castellà la podeu descarregar del bloc de Luís Ignacio García.
El segon llibre és una proposta global molt recent (2020) de didàctica de les ciències dirigida a l’Educació Primària i Secundària Obligatòria basada en la investigació científica en l’ensenyament i l’aprenentatge de les ciències. Precisament el títol del llibre, Enseñando Ciencia con Ciencia, fa referència a la forta fonamentació de les seves propostes educatives.
És un llibre magnífic que té una lectura molt fàcil ja que cadascú del seus capítols pot ser llegit en l’ordre que més convingui, i a més cada tema té una estructura molt àgil, amb una primera introducció, i un seguit de recomanacions en positiu i en negatiu (el que no s’hauria de fer), i protocols d’actuació a l’aula amb exemples concrets. Cada apartat acaba amb el llistat de les referències, on podem acudir per a aprofundir.
A més de per a la reflexió personal, gràcies a la seva estructura aquest llibre pot ser molt útil per discutir en els equips de professorat (quan tinguem ocassió) les diferents propostes i arribar a acords sobre el que millorar.
Couso, D., Jimenez-Liso, M.R., Refojo, C. & Sacristán, J.A. (Coords) (2020) Enseñando Ciencia con Ciencia. FECYT & Fundacion Lilly. Madrid: Penguin Random House. Document en línea: https://www.fundacionlilly.com/es/actividades/citas-con-la-ciencia/index.aspx
El tercer llibre que us convido a llegir és una proposta per a l’ensenyament de les ciències a 4t de l’ESO i el Batxillerat, centrada sobre tot en la Física i la Química, encara que no descuida la Biologia.
És un llibre fruit de molts anys de recerca educativa en el camp de la didàctica de les ciències i, per tant, també molt fonamentat. Igual que en el llibre anterior cada capítol acaba amb el llistat de les nombroses referències bibliogràfiques.
El llibre que es titula ¿Cómo promover el interés por la cultura científica? (2005) té unes primeres parts en les que fonamenta la necessitat de la renovació en l’ensenyament de les ciències i desenvolupa un model investigador, per passar a continuació a mostrar tot una sèrie d’exemples pràctics sobre com portar-lo a l’aula. La quarta part del llibre, que anomena Otras voces, és tot un seguit de comentaris d’altres autors a cadascú dels capítols del llibre, el que amplia el número de punts de vista que es mostren al lector.
Aquest llibre també és esplèndid i encara que és anterior a l’informe Rocard està dins les seves recomanacions i no ha perdut cap vigència. D’alguna manera complementa el llibre Enseñando Ciencia Con Ciencia en referir-se a una etapa en la que normalment no entren les propostes de didàctica, que molt sovint es queden en els ensenyaments obligatoris. Etapa aquesta del batxillerat en la que convindreu amb mi que és on menys ha canviat la pràctica educativa i en la que malauradament es continuen fent les coses en la majoria de les aules com fa cinquanta anys.
Gil, D., Macedo, B., Martínez Torregrosa, J., Sifredo, C., Valdés, P., Vilches, A., (editors), 2005, ¿Cómo promover el interés por la cultura científica? Una propuesta didáctica fundamentada para la educación científica de jóvenes de 15 a 18 años. UNESCO-OREALC. Santiago de Chile: Andros Impresores. Document en línea: https://www.oei.es/historico/decada/libro.php
Experimentació lliure 