10 preguntes que un alumne hauria de poder respondre en acabar el batxillerat si ha aprovat la matèria de física

Ara que l’alumnat de 2n curs de batxillerat ja ha celebrat la seva graduació, és el moment de guardar els vestits de nit i les americanes i començar la (re)preparació per als exàmens de selectivitat. Us proposo 10 preguntes conceptuals de Física que es refereixen als que considero conceptes fonamentals de la matèria i que els alumnes que han acabat aprovant el curs haurien de poder respondre si es proposen d’una en una, amb tranquil•litat i temps per pensar.

Probablement, però, si no és així, si les 10 preguntes es plantegen totes juntes en una situació d’examen i amb temps limitat es fallarà en moltes d’elles. Ja sabem que les condicions en les que s’ha de donar compte del que sabem condicionen molt els resultats, i a més, el fet d’haver aprovat la matèria de Física no vol dir que s’ha après tot el que s’havia d’aprendre, sinó que s’ha estat capaç de respondre acceptablement bé a la meitat de les preguntes formulades.

En tot cas, espero que ajudin a repassar la matèria i aclarir conceptes. Si algú, després de pensar una mica, vol contrastar lles seves respostes amb les meves pot clicar aquí.


Qüestionari


1.- La llum, en passar de l’aire a l’aigua sempre:
a) Canvia la seva velocitat
b) Canvia la seva freqüència
c) Canvia la seva direcció
d) Es reflexa
e) Canvia el color

2.-pendol Fem oscil•lar un objecte lligat a una corda, com si fos un pèndol, de manera que quan l’objecte es troba en el punt més alt de la trajectòria la corda forma un angle α amb la vertical. La tensió de la corda
a) és igual que el pes de l’objecte en el punt més alt del recorregut
b) és màxima en el punt més alt del recorregut.
c) és màxima en el punt més baix del recorregut.
d) fa un treball positiu sobre l’objecte quan passa del punt més alt al més baix de la trajectòria.
e) fa un treball negatiu sobre l’objecte quan passa del punt més baix al més alt de la trajectòria.

3.- Quan vibra la corda d’una guitarra
a) Només ho fa en un dels harmònics
b) La longitud d’ona de la freqüència fonamental de vibració (el primer harmònic) és igual que la longitud de la corda
c) La freqüència de vibració del segon harmònic és el doble que la del primer.
d) La longitud d’ona del so que sentim és igual a la longitud d’ona de l’ona estacionària de la corda
e) En tensar la corda, el to que sentim es fa més greu

4.- Els satèl•lits de telecomunicacions, com l’Hispasat, es posen en una òrbita geostacionària a uns 36.000 km de la superfície terrestre, mentre que altres satèl•lits, com el satèl•lit Terra de la NASA (dissenyat per a recollir dades sobre la superfície de la Terra, els oceans i l’atmosfera) orbiten només a 760 km sobre la superfície de la terra.
a) Els satèl•lits de telecomunicacions es col•loquen tant lluny per que és l’única manera d’estar en una òrbita geostacionària
b) Els satèl•lits de telecomunicacions es col•loquen tant lluny per a poder cobrir amb la seva senyal una gran superfície de la Terra
c) Al satèl•lit Terra li costa donar un tomb a la terra més d’un dia
d) L’energia cinètica dels satèl•lits de telecomunicacions és més gran que la que tenen els satèl•lits com el Terra
e) L’energia mecànica d’un satèl•lit és més gran quant més a prop està de la terra

5.- Tenim tres bombetes iguals connectades tal i com mostra el esquema del dibuix. La pila no està gastada i subministra un voltatge suficient per a fer lluir les bombetes. És fals que:
Tres bombetesa) El sentit del corrent serà el de les agulles del rellotge
b) Lluirà més la bombeta 1
c) Si traiem del seu casquet la bombeta 1, les bombetes 2 i 3 no lluiran
d) Si traiem del seu casquet la bombeta 2, les bombetes 1 i 3 lluiran igual
e) Si traiem del seu casquet la bombeta 3, la bombeta 1 lluirà més que abans

6.- Un electró, inicialment en repòs, està situat a prop d’una esfera carregada positivament i es deixa que es pugui moure lliurament. Quina de les següents afirmacions que fan referència al que li passa a l’electró quan es mou és falsa:
a) La seva energia es manté constant
b) El camp elèctric que actua sobre ell es manté constant
c) Disminueix la seva energia potencial electrostàtica
d) Es mou en el sentit del potencial elèctric creixent
e) La força d’atracció entre la càrrega positiva i l’electró va augmentant

7.- Un feix de protons que es mouen amb una velocitat “V” entra en una regió d’un espectròmetre de masses on hi ha un camp magnètic uniforme. La direcció i sentit del camp i de la velocitat dels protons són els indicats a la figura. La càrrega es mou en direcció horitzontal cap a la dreta i el camp magnètic és perpendicular i sortint del paper
accelerador
Com serà el moviment de les càrregues del feix en el sí del camp?
a) rectilini i uniforme
b) rectilini i uniformement accelerat
c) rectilini i uniformement retardat
d) circular i uniforme
e) circular i uniformement accelerat

8.- Fem incidir un feix de radiació electromagnètica d’una determinada freqüència sobre un metall i observem que produeix l’efecte fotoelèctric. Si es duplica la freqüència de la radiació incident,
a) Canviarà el treball d’extracció del metall.
b) No canviarà l’energia cinètica màxima dels electrons emesos.
c) Es duplicarà l’energia cinètica màxima dels electrons emesos.
d) Augmentarà la quantitat d’electrons emesos
e) No augmentarà la quantitat d’electrons emesos

9.- Un pacient ha de prendre’s una determinada quantitat de iode 131 per tractar-se d’una malaltia en la seva glàndula tiroides. El iode 131 és un isòtop radioactiu que emet radiació γ i β– , i que té un període de semidesintegració de vuit dies. És veritat que:
a) En desintegrar-se el iode 131 es forma iode 130
b) Als 16 dies de prendre’s el iode no li quedarà al cos pràcticament res de material radioactiu
c) Als 16 dies de prendre’s el iode encara li quedarà actiu al cos un quart del material radioactiu ingerit
d) L’isòtop 131 del iode perd una bona part de la seva massa en emetre radiació γ i β–
e) Totes les respostes anteriors són falses

10.- Segons el Model Estàndard, quins dels següents grups de corpuscles materials està format exclusivament per partícules elementals (és a dir, per components elementals de la matèria):
a) nuclis atòmics i electrons
b) protons, neutrons i electrons
c) quarks, electrons i positrons
d) quarks, neutrons i antiquarks
e) quarks, protons i neutrons


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.