Revisant un taller divulgatiu sobre el so m’han aparegut uns xiulets especials que vaig comprar per a un bolo abans de la pandèmia. Com s’aprecia a la foto de la propaganda (esquerra) tenen el cos obert, a diferència dels habituals (dreta) que el tenen tancat.

• 

• 

Com explicava M. L. Gutode a l’article Whistles ancient and modern al volum 33 de juny de 1888 a la revista Popular Science Monthly:

“Un dels xiulets més simples, que s’acosta més a la forma teòrica, és el xiulet americà o secret (Fig. 2), que es compon d’una tira de metall doblegada, un extrem del qual, A, es talla bisellat i es col·loca davant l’embocadura del xiulet, la caixa buida o o’. Col loqui la boca a l’embocadura i bufi; no es produeix cap so; i en això jau el secret de l’instrument. Però en tancar l’anell obert, T, amb el polze i l’índex s’obté un xiulet vigorós, la intensitat del qual es pot modificar en pujar o baixar el bisell, A, per apropar-lo o allunyar-lo de la caixa o o’.”

És a dir, només quan es tanca la cavitat del xiulet amb els dits polze i l’índex d’una mà s’aconsegueix una caixa de ressonància que aconsegueix augmentar la intensitat del so produït i que sigui audible.

Aquests xiulets es poden comprar a les botigues que venen objectes per a festes, i també es poden fabricar fàcilment amb fulla de llauna, com expliquen a baix a LlegaVídeos.

---