Moaré (muaré en castellà i moiré en francès i anglès) és un teixit amb efecte ondulat obtingut per calandrat durant la seva fabricació. També designa per extensió l’efecte visual semblant al que provoca aquest tèxtil (aspecte canviant de brillantor, ondulat i brillant).

La paraula existeix en anglès des del segle XVI amb l’ortografia de mohair, manllevat de l’àrab, per la qual cosa no designa específicament el que ara entenem per teixit moaré, si més no era una tela teixida amb llana de cabra d’Angora. L’any 1669, un reglament de Colbert (aquest ministre de Lluis XIV va fer reglaments per tot el que tenia a veure amb els diners) detallava el que es podria anomenar moaré, que en aquell moment havia de ser de seda pura.

Actualment, el moaré designa el teixit obtingut pel procés Tignat inventat l’any 1843 per un fabricant de Lió, capital de la seda a França, que consisteix a aixafar un teixit per calandrat sota tensió plegant-lo sobre si mateix. D’aquesta manera la trama es desvia lleugerament i adquireix un efecte ondulat pel reflex de la llum. La decoració sinuosa ve determinada pel tipus de plegat utilitzat, que col·loca els reflexos en forma de cercles concèntrics.

Al ser un teixit relativament preuat, el moaré s’utilitzava en la confecció de roba destinada a l’alta societat. Avui en dia, el seu ús es restringeix essencialment a cintes i bufandes per a la decoració de vestits especials.

Efecte moaré per superposició de patrons laminars

Si passem a la ciència i a l’art l’efecte moaré suposa la formació de patrons d’interferència produïts quan es sobreposa un patró repetitiu opac amb buits transparents sobre un altre patró similar. Perquè aparegui el patró d’interferència de moaré els dos patrons no han d’estar exactament un sobre l’altre sinó més aviat una mica desplaçats o girats.

Des del Museo Interactivo Mirador (MIM) de Xile ens expliquen senzill l’efecte moaré i com fer transparències en casa amb la canalla per mostrar-lo. El youtuber Pablo Molinari abunda més en l’efecte al vídeo de sota, i l’article de wikipèdia sobre patrons moaré detalla més el que ens diu Molinari, però si voleu centrar-vos en la fotografia i similars llegiu sobre l’efecte moaré aquesta entrada de la web de l’empresa Weblab de lloguer de material audiovisual.

Me vull detenir en una de les línies de recerca que m’ha resultat més interessant i que es refereix a la possibilitat d’obtenir materials superconductors gràcies a l’efecte moaré per superposició de capes de grafè, i que està liderada per un espanyol, el professor Pablo Jarillo-Herrero del Departament de Física del MIT. Aquí sota teniu el reportatge Este Español Ha Revolucionado los Materiales Cuánticos en el que l’entrevisten sobre les seves investigacions.

El professor i divulgador Francisco R. Villatoro ens explica en aquesta entrada de 2023 de la seva web La Mula Francis com han continuat les recerques del grup d’investigació de Pablo Jarillo-Herrero (ja no dues capes de grafè, sinó tres) i les possibilitats tant interessants d’aquest nous materials.

Per estudiar i aprofundir més en altres estudis que s’estan fent en física en relació a l’efecte moaré teniu infinitat d’articles ja que encara que avui en dia no hi ha gaires aplicacions pràctiques si que és un camp d’estudi molt prometedor. Per exemple aquests article de la revista Nature sobre la formació d’estructures moaré en moviment (Static moiré patterns in moving grids) que es completa amb les referències bibliogràfiques, si es vol continuar amb la informació. També aquest altre article a la revista Phys.org sobre la formació de quasipartícules a l’obtenir-se els patrons, o aquesta noticia del Nist sobre les possibles aplicacions del l’efecte en el tractament de la informació quàntica.

Jo, que el que volia era parlar de les animacions moaré que venen a continuació, mai havia pensat (i m’he quedat epatat) en el gran camp d’estudi que hi havia actualment al respecte, i no havia passat de la utilització d’aquest efecte per a simular les interferències sonores o lluminoses de focus puntuals, com les que s’aconsegueixen al superposar dues plantilles com les de sota.

Almenys una de les plantilles ha d’imprimir-se en acetat transparent i totes dues si el fenomen es vol projectar per tota la classe amb un retroprojector. Aprofito per a recomanar, si encara estic a temps, que no llanceu a la deixalleria els retroprojectors que encara puguin quedar al vostre centre i que al menys us hi quedeu amb un ja que és un focus de llum extraordinari.

Animació per reixa de barres

Ara parlaré d’una vessant de l’efecte moaré que es coneix de diferents maneres (animació per reixa de barres (barrier grid animation), Scanimation o animació per escàner, imatges de moviment màgic, etc) i bàsicament consisteix en aconseguir que una imatge estàtica sigui percebuda com a imatge en moviment gràcies al lliscament per sobre del dibuix d’una graella de barres verticals negres amb espais transparents entre elles, com es veu a l’animació de sota.

Sembla ser que a la història d’aquesta il·lusió òptica relacionada amb l’efecte moaré el primer llibre va ser The Motograph moving picture book (1898) en el que movent per sobre dels dibuixos una transparència en la que hi havien dibuixades fines línies paral·leles s’aconseguia certa sensació de moviment. A la primera meitat del segle XX ja es van desenvolupat les diferents tècniques per aconseguir aquestes animacions més depurades i va ser la seva època daurada amb les targetes màgiques de dibuixos animats i els ombro-cinemes.

Amb aquestes tècniques es pot donar vida a dibuixos simples i fer que il·lustracions misterioses es converteixin màgicament en sorprenents animacions. Les il·lustracions es fan en paper i la plantilla amb les ratlles negres en transparències d’acetat.

El moviment és una il·lusió òptica que es genera gràcies a una propietat curiosa del nostre cervell que tendeix a completar la informació que falta en una imatge que es forma en lliscar la transparència sobre les pàgines de paper amb els motius dibuixats.

Les animacions normalment estan compostes per sis quadres o fotogrames superposats a la mateixa imatge i codificats en un patró de línies. En posar la plantilla sobre la imatge les línies negres amaguen cinc dels sis fotogrames deixant veure’n només un, i en lliscar-la es descobreix el quadre següent ocultant l’anterior i així es veuen, un alhora, els sis fotogrames generant aquest màgic efecte d’animació i moviment.

Hi ha a l’abast a internet imatges i graelles per visualitzar-les com son les de Brusspup que, a més de mostrar-les en vídeo en la sèrie Amazing Animated Optical Illusions! i explicar les característiques que han de tenir en Animated Optical Illusion. How To!, permet la seva descàrrega per a usos no comercials. Però son especialment interessants les que proposen els professors del Instituto de Ciencias Químicas Aplicadas de la Universidad Autonoma de Chile en la seva publicació El efecto moiré ja que fan referència a temes de ciències del nivel de secundària.

Com fer un mateix les animacions?

El primer que es necessita és dibuixar els motius que volem animar: un engranatge que gira, una persona caminat, etc. Es necessiten entre dues i sis imatges (normalment es fan de 6) ja que més imatges impliquen molta diferència entre l’amplada de les línies negres i transparents de la graella que també s’ha de fer i és difícil ajustar-les per tal que se vegi bé l’animació.

Els dibuixos han de ser les successives imatges que volem que apareguin a l’animació com si foren els fotogrames d’una pel·lícula. D’entrada és millor fer-los en blanc i negre i més endavant, si l’agafeu el traç, passar al color. Jo utilitzo l’Inkscape com aplicatiu de dibuix vectorial i el Gimp de mapa de bits, que tots dos són de codi obert. Per exemple, si voleu fer un cor que bategui haureu de dibuixar un mínim de dos cors de diferent mida.

També es pot buscar un gif animat i extreure les seves imatges amb un programa com GIF Image Tools, o online amb gifgifs.com.

Una vegada que es disposa de les imatges el més fàcil per aconseguir fusionar-les i obtenir la graella corresponent és utilitzar un programa informàtic. He trobat dos aplicatius per ordinador que funcionen fins el Windows 11 i un altre en línia, que van prou bé:

• Animated Illusion Creator v2.0.1. S’executa a l’ordinador sense instal·lació. Teniu un tutorial suficient en youtube.
• animbar v1.2. S’ha d’instal·lar a l’ordinador. A l’obrir el programa el primer que apareix és un petit tutorial i al web Instantfundas teniu més informació.
• Scanimation. És un aplicatiu en línia. Al costat de cada opció del programa hi és un interrogant que porta a l’explicació de per a què serveis i com funciona. També al youtube teniu un tutorial d’Scanimation amb uns dibuixos de batec d’un cor descarregables per tal de que es puguin fer pràctiques sense haver de dibuixar.

En utilitzar qualsevol dels aplicatius amb l’exemple del cor bategant fet amb dos dibuixos s’obtenen dues imatges: una amb els cors superposats i buidats adequadament, i una altra amb la graella per passar per damunt.

Una vegada que es tenen les dues imatges s’han d’imprimir. El dibuix del cor s’imprimeix en un paper normal amb la qualitat que vulgueu, però el de les línies s’ha d’imprimir en una làmina d’acetat transparent especial per impressores o fotocopiadores. Els acetats per impressores de raig de tinta són diferents que els de fotocopiadores o impressores làser i s’ha de parar compte, doncs, quan es compren.

Les impressores làser i les fotocopiadores fan unes impressions molt nítides, però les de tinta tampoc ho fan malament. Moltes tenen l’opció d’impressió de transparències però també surten prou bé amb impressió normal. Ull!, el que sí que s’ha de parar compte és en imprimir les dues imatges totes dues igual de grans o de petites de manera que no canvien les proporcions d’una a l’altra.

Les animacions també es poden fer a mà encara que no ho recomano per ser feixuc, però si invito a mirar com es farien ja que ajuda a entendre molt millor com és el mecanisme i com han de ser els gruixos de les franges i les distàncies entre elles. Per exemple, en How to Make Moíre Effect Optical Illusion template in PowerPoint, expliquen com fer una animació amb el programa de presentacions PowerPoint.

Sempre queda una altra possibilitat, i és la de comprar llibres amb les animacions ja fetes. Ara mateix conec els llibres de la col·lecció Scanimation Books de Rufus Butler en els que cada imatge porta incorporada la graella i no cal més que passar pàgina per veure el moviment, i que es poden trobar a preus assequibles per internet. També els en Pijamarama de Michaël  Leblond i Frédérique Bertrand amb animacions més modernes en els que la graella s’ha de passar a mà per sobre de les il·lustracions. A més del més clàssic Magic Moving Images de Colin Ord, ara ja difícil d’aconseguir a un preu raonable.

---